Dades de Contacte

Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona

977 558 773

Correu electrònic

Notícies

« Torna al llistat

4 de març de 2013

Marc Arza: "El Clúster TIC combina la col·laboració amb la competició entre empreses"

Marc Arza:

En els últims mesos, la regidoria d'Empresa i Ocupació treballa per ultimar la constitució formal del Clúster TIC a Reus. El principal objectiu, segons ha declarat Marc Arza a Reusdigital, és "atraure les set o vuit principals companyies dedicades a les Tecnologies de la Informació". Arza exposa que "no ens preocupa tant la figura jurídica que acabarà tenint com que el clúster serveixi de manera efectiva per situar un pol d'empreses potent a Reus".

L'Ajuntament ja ha mantingut reunions periòdiques amb les principals parts i, segons les previsions, la regidoria confia enllestir els estatuts definitius i signar els convenis corresponents entre finals de març i principis d'abril. Pel que fa a la forma jurídica del clúster, d'entrada, "està més encaminada a una associació d'empreses que no pas una fundació", segons les paraules del mateix regidor.

Per potenciar l'associació empresarial, l'Ajuntament contempla dues principals vies de creixement. D'una banda, Arza confia estrènyer la relació entre clients i proveïdors potencials amb l'atractiu d'aproximar l'oferta i la demanda. Això, especialment, s'obtindria amb el valor afegit de comptar amb les principals empreses del sector ubicades entre Reus i la seva àrea d'influència. "Seria absurd no comptar amb empreses que resideixen fora de Reus, com Grupo Castilla de Riudoms. Parlem del Camp de Tarragona", afegeix.

A més de la cartera de clients, Arza també concep el vincle com una manera d'aglutinar esforços per "captar el capital humà que de vegades se'ns escapa". Les grans empreses, detalla, "ja tenen programes de beques amb la universitat però hem de tenir en compte que hi ha un 15% dels llicenciats del territori que han estudiat a la Universitat Politècnica i que sovint ja es queden a Barcelona". L'objectiu és "oferir-los la possibilitat de treballar al territori i això s'aconsegueix incorporant l'esforç de les empreses associades, una qüestió que de forma individual no seria possible".

Quin retorn tindrà el Clúster per a les empreses?

Ara bé, una de les principals incògnites per les grans empreses a l'hora d'apostar pel clúster són les contrapartides que els pot suposar formar part d'aquest nou club. Arza reconeix que aquestes set o vuit grans companyies han de ser el "cor" del futur conglomerat. A la vegada, sembla clar que no es pot exigir el mateix a la petita i mitjana empresa que a les més consolidades. Per això, les grans contribuirien al projecte amb una xifra que rondaria els 3.000 euros. Si encara no s'ha lligat un acord és perquè el sector econòmic vol tenir clar quin Serà el benefici d'integrar esforços en aquest nou vincle empresarial.

Summar, entre les principals companyies

És el cas de Summar, una de les empreses cridades a liderar el futur Clúster TIC de Reus. Amb una dilatada experiència, Summar va començar la seva trajectòria en l'àmbit TIC l'any 1984. Amb una plantilla que ronda els cinquanta treballadors, l'empresa dirigida per Carles Moles s'ha consolidat com una companyia puntera pel que fa al desenvolupament i implantació d'aplicacions de gestió empresarial, tant estàndards com a mida. I la clau d'aquest model estable i d'èxit, apunta Moles, és que "hem apostat pel coneixement i el valor afegit, per la relació amb la URV i perquè no tenim una competència clara, fet que facilita que no hi hagi pràcticament rotació a la plantilla".

L'estructura organitzativa de Summar s'allunya de la tradicional piràmide jerarquitzada i el 80% dels empleats ocupen càrrecs intermitjos com a analistes, programadors i consultors. Aquest fet, apunta Moles, "facilita el bon funcionament intern". Això no treu, afegeix, que després cada persona no estigui més especialitzada en conceptes de nòmina, fiscalitat o recursos humans.

A Summar, com a divereses empreses capdaventeres del món TIC del territori, s'han interessat per participar del clúster però si no s'han mostrat més decidits fins la data d'avui és perquè volen tenir clar el retorn de participar d'una iniciativa d'aquestes característiques; alhora, s'hi suma el factor "d'anar pel mateix client que la competència", detalla Moles. Amb tot, Summar té clar que es vol contribuir en aquest projecte: "Sabem que no en podem quedar fora però també volem estar-hi amb unes condicions que siguin favorables". En d'altres paraules, Moles resumeix: "Si posem tres mil euros volem saber a canvi de què".

Creixement sostingut

Amb prop de tres dècades en el sector, Summar explica el seu creixement sostingut –des de Reus i amb un alt nivell de presència en el mercat espanyol– per una sèrie de factors entre els quals s'hi troben la millora de les infraestructures, la tecnologia i el coneixement. Tecnològicament, comptar amb una entrada de fibra òptica a les mateixes instal•lacions de la companyia els reporta un determinant valor afegit. I, paral•lelament, la proximitat que suposa conviure amb la URV al territori enforteixen les relacions de coneixement i captació de talent. "La Universitat és per nosaltres una cantera", descriu Moles.

"El fet de desenvolupar desenes de projectes cada any ens permet donar als nostres clients un nivell de servei que ells no aconseguirien amb recursos propis", argumenta el director general de Summar. En la implantació d'aplicacions de gestió empresarial, "tant estàndards com a mida", explica Moles, hi tenen un pes específic molt important "l'elecció de la tecnologia adequada en cada moment i que els nostres tècnics es puguin concentrar en la resolució de les qüestions del negoci". I el fet que la companyia treballi amb Dynamics (la divisió d'aplicacions empresarials de Microsoft) "significa que les qüestions tecnològiques les resol i les fa evolucionar Microsoft , la qual cosa es reflexa en la qualitat, fiabilitat i projecció de futur de les nostres aplicacions", detalla.

En un context de crisi com l'actual, Carles Moles exposa que "l'equilibri i la solidesa de Summar des del punt de vista econòmic-financer és una de les claus que ens permet afrontar el present i futur amb una fermesa que els clients i proveïdors perceben". És per això, considera Moles, que en l'actualitat "el mercat informàtic és relativament madur, amb una àmplia oferta de productes i serveis" i, per tant, en una situació de crisi sostinguda "moltes empreses s'han de reorganitzar i la informàtica juga un paper clau en aquests processos".

Kirubs, petita empresa d'abast estatal

Des de la seva creació l'octubre del 2010, la filosofia de Kirubs ha evolucionat des de la programació exclusiva per a dispositius mòbils cap a solucions integrades de mobilitat per les empreses. La companyia, nascuda de la iniciativa de quatre exalumnes de la URV –Oscar Carrió, Roger Estil•les, David Juanpere i Jorge Esteve–, s'ha reposicionat per tal de complementar la creació d'aplicatius propis per a necessitats molt específiques, amb un estudi de marketing complert.

D'aquesta manera han aconseguit fidelitzar els seus clients i assolir un major grau de competitivitat: "En tres anys passen moltes coses i ens vam adonar que calia aturar-nos i pensar què necessitàvem", afegeix el director de financer de Kirubs, David Juanpere. Actualment, i amb una plantilla d'una desena de treballadors, treballen com un servei externalitzat dels seus clients a qui ofereixen un tracte a mesura: aplicacions mòbils personalitzades, un estudi del retorn de la inversió i el manteniment del producte.

El Clúster és una porta oberta

Per Kirubs, la consolidació d'un clúster especialitzat en les tecnologies de la informació es percep com una porta oberta. "La possibilitat de tenir reunions periòdiques del sector, tenir un contacte amb empreses més grans i també relacionar-nos amb empreses provinents de l'exterior ens podria ser molt beneficiós". En aquest aspecte, detalla Juanpere, "és curiós que fins ara no hem tingut mai cap client del territori". En concret, Kirubs treballa en la seva majoria per clients establerts a Barcelona i Madrid. Juanpere descriu que "és difícil entrar en sectors del territori tan potents com les químiques o Portaventura, perquè ja tenen els seus proveïdors".

Kirubs ha col•laborat amb un parell d'empreses ubicades al Tecnoparc, entre les quals s'hi troba la mateixa FiraReus, amb qui han treballat recentment en el desenvolupament de la primera edició de la Fira de Botigues Online (FIBO). Paral•lelament, també expliquen que en comptades ocasions han pogut aprofitar les sinèrgies d'empreses veïnes per tal d'accedir a clients potencials de manera recíproca i confien que en un futur pròxim aquesta dinàmica s'accentüi amb la consolidació del clúster.

En un entorn econòmic com el de les tecnologies de la informació, que evoluciona tant ràpid, els clients que més decididament aposten per les TIC i la implantació d'aquestes en les seves estratègies comercials es troben en l'àmbit de productes de consum. "Necessiten vendre", resumeix Juanpere, "han sigut les més valentes i les que tenen més clar el que volen". Més enllà, el cofundador de Kirubs creu que un dels camps per explorar i en que més es poden propagar les TIC és en els camps de la medicina i l'hospitalari, "on queda un territori inexplorat i molt ampli per recórrer".

Conseqüències d'un nou entorn

En relació al moment actual, el director financer de Kirubs exposa que el sector TIC està arribant a un equilibri beneficiós pels seus interessos: "Ara la gent sap que ha d'anar cap a les aplicacions i dispositius mòbils, més que apostar únicament pel format de pàgines web. Coincideix que la venda d'ordinadors a nivell mundial ha caigut entre un 30% i un 40%, la mateixa proporció en què s'ha augmentat la venda de tablets". Juanpere considera que l'aprenentatge en els tres anys de Kirubs ha sigut més enriquidor, intens i productiu que el de cap màster o llicenciatura: "Hem passat de l'èxit a l'error, dels disgustos a la recuperació en un tres i no res i ara sembla que anem trobant el camí".

Kirubs representa el model d'una petita empresa ideada i gestada a la capital del Baix Camp però amb vocació fora de les seves contrades. "El projecte de Redessa 1 ens va semblar interessant d'entrada: ens oferien assessorament jurídic, de viabilitat econòmica, facilitats en el lloguer, etcètera, i per això ens vam instal•lar ja el 2010". Més tard va arribar el canvi a les noves instal•lacions del Tecnoparc, on actualment tenen la seva seu. "Hem de reconèixer que ens han mimat des del primer dia i som dels primers que ens vam instal•lar al nou edifici, el maig del 2011", conclou.

Font: Reus Digital.
 

Pujar