Dades de Contacte

Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona

977 558 773

Correu electrònic

Notícies

« Torna al llistat

17 de setembre de 2012

Els propietaris forestals vendran la biomassa dels seus boscos per fer-los rendibles

Els propietaris forestals vendran la biomassa dels seus boscos per fer-los rendibles

Aprofitar la biomassa per recuperar la rendibilitat dels boscos. Amb aquest objectiu treballa l'Associació Forestal de les Comarques de Tarragona, que agrupa més d'un centenar de propietaris forestals tarragonins -entre els quals onze ajuntaments. Entre tots sumen 8.000 hectàrees de bosc i ja han signat convenis amb dues empreses catalanes per retirar i comercialitzar el combustible forestal que acumulen a les seves finques. L'Associació reclama a l'administració que no s'oblidi del sector primari perquè, si és rendible, creu que pot generar molts llocs de treball i mantenir nets els boscos. En aquest sentit, reivindica el paper de les pastures de bestiar per netejar el sotabosc i prevenir incendis.

"Volem tornar a donar valor al sector primari perquè els boscos no són rendibles", assegura Joan Llagostera, president de l'Associació Forestal de les Comarques de Tarragona. L'entitat aposta fermament per aprofitar la biomassa i intentar capgirar així el progressiu abandó de les finques agrícoles i els boscos. "Tenint en compte que tres quilos d'estella equivalen a un litre de gasoil, als boscos catalans hi tenim prop de 20.000 milions de litres de gasoil", exemplifica.

És per això que l'entitat ja ha signat convenis amb dues empreses del territori. Es tracta d'Àrids Romà, de Miralcamp (Pla d'Urgell), i Bercontres, de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). Aquestes firmes estan diversificant els seus negocis i s'han fixat en les múltiples oportunitats de la bioenergia. Sota el paraigua de l'associació, els propietaris vendran la seva biomassa a un "preu just" -entre quatre i nou euros la tona- i les firmes s'encarregaran de donar-li sortida.

A dia d'avui, s'ha establert contacte amb els ajuntaments de Valls i Montblanc per estudiar la instal•lació de calderes de biomassa en equipaments municipals. S'estima que una factura elèctrica de 2.000 euros es reduiria a 300 o 400 si la font d'energia emprada fos la biomassa. Si les converses prosperen, el sistema beneficiarà totes les parts perquè les empreses instal•larien les calderes i signarien un contracte amb els interessats, l'associació trobaria una sortida rendible a la biomassa i els clients obtindrien una energia més econòmica, barata i eficient.

Un dels principals avantatges, però, segons l'associació, és el fet que els propietaris forestals podrien mantenir nets els boscos i treure'n un rendiment que, ara per ara, no obtenen. "Això permetria reduir la càrrega de combustible, treure els arbres dolents i permetre que els bons creixin, que adquireixin més qualitat i es puguin vendre com a fusta", destaca Llagostera.

Recuperar el sector primari

El president de l'Associació lamenta que el sector primari ocupi el 2% de la població activa, però hagi de mantenir el 97% de la superfície de Catalunya. "Volem invertir la dinàmica, fer rendibles els boscos a través de la utilització de biomassa, més barata que els combustibles fòssils i que aporta un valor afegit per al territori, des del propietari que rep diners justos pel seu producte passant pels jornalers que hi treballaran, fins a les empreses que transformaran la biomassa en estella, pellets o llenya", afegeix Llagostera.

A més, creu que a l'administració li convindria no oblidar-se del sector primari perquè "és qui conserva l'entorn rural". Segons Llagostera, com més s'abandoni l'entorn rural, el perill d'incendis serà cada vegada major. "S'estan emboscant conreus, cada cop més pastures es deixen abandonades, hi ha boscos que no es gestionen i s'estan formant masses forestals contínues que són un perill", alerta. De fet, segons aquest enginyer forestal, mentre al segle XIX hi havia un 50% de superfície agrícola i només un 18% de boscos, actualment a Catalunya la superfície forestal arriba al 64%.

Això, segons adverteix, està "enquistant" el problema dels incendis forestals. "Cada vegada van a més i encara aniran a més, i l'administració s'ha d'adonar que, recuperant el valor d'aquest sector, pot estalviar-se molts diners", afegeix Llagostera. "No és sostenible que el 2% de la població mantingui tant territori. Si s'hi aposta, part del 25% d'aturats podrien treballar al camp. Aleshores reduiríem el risc d'incendi, aprofitaríem els productes d'aquí. Apostem perquè el territori torni a donar rendibilitat i donar productes a la societat des de la gestió forestal sostenible", defensa.

Reivindiquen la importància de les pastures de bestiar

"Les pastures de bestiar són una bona eina per netejar els boscos perquè rebaixen la sobrecàrrega de combustible en zones forestals que no es gestionen", assegura Joan Llagostera. Un ramat de 400 cabres és capaç de netejar una zona de 400 hectàrees de sotabosc per 160 euros l'hectàrea cada quatre anys, però si aquesta tasca es deriva a mitjans mecànics, el cost puja a 1.000 i 1.500 euros, estima l'enginyer. Per això defensa el manteniment d'aquest recurs tradicional.

De fet, sis ramaders de la FECOC -la Federació d'Entitats Catalanes de Ramaders d'Oví i Cabrum- reben una aportació per part de la Generalitat a canvi de mantenir net el sotabosc d'infraestructures contra incendis com ara tallafocs o zones de baixa densitat d'arbres. Un d'ells és Joan Baldrich, ramader de la Cabra del Camp (Alt Camp) que recorre, amb els seus ramats de cabres i ovelles, centenars d'hectàrees de la serra de Miralles-Queralt i Ancosa-Montagut durant sis o set mesos l'any. Enguany, però, l'administració ha passat de pagar-li 15.000 euros anuals a 5.000. "No sé si podré mantenir la feina per aquests diners, perquè comporta moltes despeses", lamenta.
"Tot el que ens puguem menjar al bosc a la llarga és menys massa forestal que es crema. La cabra i l'ovella fan els seus corrions i el foc, quan arriba allà, no té la força que tindria si el bosc estigués totalment assilvestrat", defensa. Malgrat tot, reconeix que el futur d'aquestes activitats penja d'un fil sense el suport de l'administració. "Si no m'estimés el bestiar, la muntanya i la natura no hi seria, perquè tinc altres formes de guanyar-me la vida i aquesta és una feina molt pesada, que demana constància, moltes hores i és molt sacrificada".

Font: ACN.

Pujar