Dades de Contacte

Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona

977 558 773

Correu electrònic

Notícies

« Torna al llistat

29 d'octubre de 2012

La castanya catalana busca fer-se un lloc en el mercat

La castanya catalana busca fer-se un lloc en el mercat

Les castanyes que consumeixen els catalans per Tots Sants arriben d'indrets tant diferents com Galícia, França, Turquia i, fins i tot, la Xina. Amb tot, des de fa uns anys els productors de castanya catalana -situats principalment al Montseny i a Vilanova de Prades- busquen fer-se un lloc al mercat. L'empresa Castanya de Viladrau -l'única que existeix a Catalunya dedicada a produir i comercialitzar la castanya amb certificat i registre sanitari- preveu doblar la producció de l'any passat i arribar als 16.000 quilos.

Amb una producció molt més modesta, d'uns 4.000 quilos, els pagesos de Vilanova de Prades lluiten per recuperar unes varietats autòctones greument afectades pel xancre.
La collita de la castanya va iniciar-se a principis d'octubre i està previst que s'allargui fins passat Tots Sants. Amb tot, els pagesos asseguren que tot allò que no s'ha venut per a la castanyada, ja no té pràcticament sortida. "Antigament es menjaven castanyes tot l'hivern, però han canviat els hàbits i ara, després de Tots Sants, baixa en picat", explica Josep Vilalta, un pagès de Vilanova de Prades. Les castanyes en són el conreu tradicional, i també al Montseny, la principal zona productora de Catalunya.

Una castanya amb valor afegit

"Les castanyes que arriben de fora vénen sense seleccionar, de diferents mides i a granel. En canvi, nosaltres fem un procés de calibratge de totes les castanyes i, per tant, oferim un producte de molta qualitat". Així s'expressa Albert Sorribes quan parla de la castanya de Viladrau i assegura que "amb el preu no podrem competir amb les castanyes que vénen de fora -sobretot de Galícia- perquè arriben en quantitats molt elevades". Tot i això, Sorribes creu que ofereixen un producte amb un alt valor afegit.
A més, Sorribes ha explicat que des de fa un temps, els catalans, "volem saber què nassos estem menjant". "No té sentit menjar pomes italianes si aquí en tenim, ni tampoc vi d'altres comunitats si aquí tenim deu o dotze denominacions d'origen, i el mateix passa amb la castanya". El soci de l'empresa ha remarcat que "cada cop s'aposta més pel producte quilòmetre zero i també per l'ecològic".

L'empresa Castanya de Viladrau va constituir-se l'any 2009 i, des d'aleshores, ha tingut l'objectiu de recuperar els castanyers del Montseny. La companyia gestiona diverses finques de propietaris forestals del territori i s'ocupa de produir i comercialitzar el fruit que sorgeix dels castanyers. A banda de les castanyes fresques, l'empresa comercialitza una gamma de productes molt àmplia com ara la castanya deshidratada, en conserva, melmelada de castanya o cervesa de castanya. "No volem ser una empresa que duri dos mesos, sinó que tingui activitat durant tot l'any i per això busquem tots aquests productes derivats de la castanya", ha explicat.

Les castanyes de Viladrau es comercialitzen entre els petits comerços i també a diverses fires alimentàries que es fan arreu del territori. A més, l'empresa disposa d'una botiga al mateix centre de Viladrau on també té a la venda les castanyes i tots els productes derivats.

La lluita per la castanya de Vilanova de Prades

A Vilanova de Prades, al cor de les muntanyes de Prades, al límit del Camp de Tarragona amb les comarques de Ponent, la castanya també n'és el conreu tradicional, però a diferència del Montseny, els pagesos ni l'etiqueten ni la comercialitzen. La producció és tan petita que l'absorbeix el mercat local i comarcal, a més de clients que, coneixedors de la seva qualitat, s'esmercen en comprar-la.

És una castanya de bona qualitat conreada de secà, més petita, més dolça i menys farinosa que la de Galícia o Huelva. Amb tot, la producció minva any rere any. El conreu està immers en una decadència des de fa dècades, bàsicament per l'abandó de terres i el persistent fong del xancre que mata els castanyers. De les més de 200 hectàrees que hi havia de castanyers, ara just en queden 4 o 5 -és a dir, un 2%.

Molts castanyers s'han mort i els que encara no ho han fet, molts han quedat abandonats i emboscats. Josep Vilalta és un dels pocs pagesos que encara en conreen. "Nosaltres a casa en collíem 7.000 quilos, ara just arribem als 500", afirma. Vilalta creu que el conreu pot tenir futur si es fan noves plantacions i es resol el mal del xancre. Competir amb les grans regions productores no és la seva guerra, opinen els pagesos.
"El nostre terme ocupa la mateixa superfície que una finca andalusa", compara l'enginyer tècnic agrícola Frederic Mallol. Treballa per a l'Associació pel Desenvolupament Rural de les Muntanyes de Prades, que va néixer per combatre el xancre i altres problemàtiques. "Amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya hem seleccionat les varietats autòctones, ja hem plantat i l'any que ve empeltarem", explica.

Entre la gran reputació d'aquesta castanya i el petit mercat que pot abastar, els pagesos no tenen problemes per vendre-la a un preu que ronda els tres euros. Just aquest cap de setmana el municipi ha celebrat la Festa de la Castanyada, on l'activitat principal és el mercat de la castanya, que enguany ha arribat a la 28a edició. La cita, en la qual es van torrar 400 quilos de castanyes, va reunir un miler de visitants.

Font: ACN. Imatge: Ajuntament de Vilanova de Prades.
 

Pujar