Dades de Contacte

Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona

977 558 773

Correu electrònic

Notícies

« Torna al llistat

14 de febrer de 2013

La demarcació de Tarragona té prop de 13.500 pisos nous sense vendre

La demarcació de Tarragona té prop de 13.500 pisos nous sense vendre

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ha presentat aquest dijous el primer estudi del cens d’habitatges de nova construcció pendents de vendre a Catalunya, basat en dades dels Registres de la Propietat des de l’any 2007 fins a finals del 2012. D’aquest estudi es deprén que la demarcació de Tarragona compta amb un total de 13.422 nous buits, el que la situa en segon lloc a Catalunya només per darrere de Barcelona. L’estoc d’aquests habitatges per cada 1.000 habitants també és superior a la mitjana catalana. Per cada 1.000 habitants a Tarragona hi ha 16,5 pisos nous sense vendre.

Així, actualment a Catalunya hi ha 79.331 pisos nous sense vendre, el que equival a 10,5 habitatges per cada miler d’habitants. La seva distribució al territori, no obstant, és desigual. Mentre que l’estoc més gran quantitativament se situa a la demarcació de Barcelona (46.142 pisos buits), és precisament on la proporció relativa en funció del número d’habitants és més baixa (8,3 habitatges sense vendre per cada 1.000 habitants). En canvi, Lleida se situa al capdavant de l’estoc acumulat tenint en compte la població, amb 23,1 pisos buits per miler d’habitants.

Parlant per comarques, els estocs relatius més elevats es troben al Pallars Sobirà (62,7 pisos buits per mil habitants), a la Segarra (54,2), la Val d’Aran (35,5) i, ja a major distància, a la Noguera (28,9), totes elles de la demarcació de Lleida.
Les dades d’aquest estudi fan preveure que la dificultat d’absorció de l’estoc actual de pisos nous sense vendre variarà segons la seva distribució territorial. Per exemple, dels municipis amb més de 1.000 habitatges en estoc, la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat presenten un índex relatiu inferior als 6 habitatges per 1.000 habitants. Aquesta quantitat és fàcilment absorbible i fins i tot pot resultar insuficient en un situació econòmica normalitzada.

D’altra banda, en els municipis mitjans, d’entre 5.000 i 25.000 habitants, és on es concentra el major nombre d’estocs, tant en valor relatiu com absolut. No obstant això, l’índex relatiu més elevat d’estocs —superior a 100 habitatges per 1.000 habitants— es dóna en els municipis de menys de 2.000 habitants, el que fa preveure grans dificultats d’absorció a mig termini.

Com a conclusions finals, es pot apuntar que l’estoc que es concentra a les zones turístiques, tant de costa com de muntanya, podria absorbir-se a mig termini, si disminueix paralel•lament l’oferta de pisos en venda del mercat secundari. En canvi, serà molt difícil donar sortida a mig termini als pisos nous sense vendre situats a les comarques d’interior que disposen de més de 20 habitatges buits per 1.000 habitants.

Font: Tarragona 21.

Pujar