Dades de Contacte

Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona

977 558 773

Correu electrònic

Notícies

« Torna al llistat

4 de març de 2014

Govern, Diputacions i món municipalista mostren "unitat" per rebutjar i recórrer la Llei d'administració local

Govern, Diputacions i món municipalista mostren
El Govern, les Diputacions catalanes i les entitats municipalistes han exhibit "unitat i fermesa" davant la Llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local de l'Estat. Els presidents dels ens provincials, els de l'ACM i la FMC, i la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, han signat un manifest de rebuig on es denuncia la invasió de competències i el caràcter "recentralitzador" de la llei, comprometent-se, a més, a "donar suport als recursos d'incontitucionalitat" que presenti el Govern i els ajuntaments. Ortega, a més, acusa l'Estat d'utilitzar la llei com "una revenja legislativa" i critica que no es respectin les competències catalanes i en canvi sí les de Navarra i Euskadi. El Palau de la Generalitat ha acollit aquest dilluns l'acte on el món municipalista i les institucions territorials de Catalunya han volgut significar-se en contra de la nova llei de l'administració local impulsada pel govern espanyol de Mariano Rajoy. El president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Xavier Amor, el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, el president de la Diputació de Lleida, Joan Rañé, i el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, han acompanyat la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, en aquest "acte unitari" on tots han signat un manifest que marca el posicionament "comú i contundent" del municipalisme català, en paraules de la vicepresidenta. Al document, es posen de manifest totes les consideracions que ja destacava el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries divendres passat, remarcant els aspectes de la llei contraris a l'autonomia local, a la Constitució i a l'Estatut per "envair competències" i per considerar els serveis que es presten "de forma economicista i en termes d'eficiència empresarial". En la seva intervenció, Joana Ortega ha remarcat la importància de mostrar "la unitat de les institucions" catalanes amb un mateix posicionament contrari a la reforma de la llei. "Els representats de tot el món local es posen avui al costat del Govern subscrivint aquest posicionament contundent, de rebuig a la llei que afecta a l'organització territorial, una estructura d'estat", ha explicat la vicepresidenta. A més de confirmar que aquest dimarts el Govern aprovarà presentar un recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra aquesta norma estatal, Joana Ortega ha assegurat que aquest episodi impulsat pel govern espanyol "no és un tema tècnic, és polític". "Catalunya no pretenia ser més que Navarra o el País Basc, però a ells sí se'ls respecta les competències que a nosaltres no se'ns respecten", ha denunciat la vicepresidenta, que a més ha afegit que "no pot ser que la llei esdevingui una revenja legislativa" contra la Generalitat o els catalans pel procés que viu el país. La vicepresidenta ha remarcat també que des del Govern català sempre "hem apostat pel diàleg" amb l'Estat per intentar "que es complís la paraula donada i es respectessin les competències de Catalunya". "Ningú ens podrà acusar de no haver volgut dialogar. Jo mateixa he mantingut moltes reunions amb el secretari d'Estat, amb el ministre Montoro i amb la vicepresidenta espanyola", ha explicat Ortega, tot lamentant que des de l'Estat no han volgut mantenir les seves promeses en peu amb el món local català. Les Diputacions catalanes, contra la llei El president de la Diputació de Lleida, Joan Rañé, ha mostrat el seu "rebuig clar i rotund" a la nova llei estatal. "És un atemptat, un cop d'estat, al principi d'autonomia local que tants i tants anys els alcaldes i regidors han fet possible per donar serveis des de la proximitat", ha sentenciat. Per a Rañé, la norma, a més, "deriva l'atenció a la ciutadania i l'allunya" de l'administració més propera. El president de la Diputació de Lleida, per últim, ha retret que amb aquesta reforma s'està castigant als ajuntaments, que són, justament, "els que menys dèficit i deute fan". "Que no maregin tant als que fan la feina del dia a dia", ha conclòs. Joan Giraut, president de la Diputació de Girona, també ha remarcat el seu "rebuig rotund" a la llei de l'Estat, en considerar que "vulnera les competències exclusives en matèria de règim local de la Generalitat i ignorar l'organització territorial prevista a l'Estatut". "Com a catalans que hem votat l'Estatut no podem més que manifestar el rotund desacord amb una llei que envaeix les competències", ha dit. Giraut, a més, ha considerat que "aquest canvi de model no ha estat consensuat amb les Diputacions catalanes i en cap cas s'ha analitzat si les Diputacions tenen pressupost i eines suficients per donar bé els serveis que se li deriven" amb la reforma. El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha qualificat l'acte unitari de "saludable" per marcar "quin és l'interès comú de tot el municipalisme català". I és que també ell ha denunciat les intencions de la nova llei de l'Estat, considerant que és una norma que "recentralitza, retalla i oblida les persones, vulnera i falla, debilita i perverteix". Segons Poblet, amb una llei així en vigor "es devalua l'autonomia local, es posen culpes on no hi són perquè el dèficit no el fan els ajuntaments i el deute no l'han generat els ajuntaments catalans, i s'allunyen els serveis de qui els ha de fer servir". Salvador Esteve, president de la Diputació de Barcelona, ha carregat contra la reforma de l'Estat per ser "tot un reguitzell de coses que fan que aquesta sigui una mala llei". "Va contra autonomia local, contra l'Estat de les autonomies i en especial contra la Generalitat, i busca servir més malament a la gent i que es privatitzin els serveis que donen els ajuntaments, perquè les Diputacions no ens podem fer càrrec de tots serveis", ha denunciat. Esteve, per últim, ha considerat que "aquesta llei és contrària al que fem les Diputacions ara mateix, que ens posem al servei de la gent a través dels ajuntaments i sempre partint de l'autonomia local, del que ens demanen els municipis, i mai imposant criteris". Les entitats anuncien 'més de 700 recursos al TC' Les dues entitats municipalistes també han signat el manifest. Els presidents de l'ACM, Miquel Busch, i la FMC, Xavier Amor, han confirmat, a més, que "més de 700 ajuntaments" ja han confirmat a les associacions que presentaran el seu recurs d'inconstitucionalitat contra la llei davant el TC. Xavier Amor ha remarcat, en la seva intervenció, que aquest era un acte "just i de justícia" per poder "defensar fermament que no hem de ser gestors de mínims, sinó que el municipalisme mereix de màxim respecte i reconeixement". "Com reaccionarà el ciutadà quan li diem que no podem resoldre els problemes del dia a dia en matèria d'escoles bressol, atenció a les dones, o ocupació?", s'ha preguntat el president de la FMC. Amor ha considerat també que la llei de l'Estat és "un atac directe a allò que el municipalisme està fent durant 35 anys, una atenció directa". "Es tanca la porta a l'atenció directa i pròxima", ha conclòs. Per la seva part, Miquel Buch ha definit la nova llei com "un formatge 'gruyere' ple de forats", en al•lusió als problemes legals i d'encaix a la Constitució i l'Estatut. És per això que ha vaticinat que després dels recursos que es presentaran, aquesta norma "quedarà derogada aviat i no serà d'aplicació" sempre i quan "el TC estigui al servei dels ciutadans i sigui àgil". Segons Buch, a més, el PP "ens planteja un canvi de model ideològic, que ni el moment ni la necessitat demana que vagi per aquí". "Què els han fet els ciutadans al PP per fer el que estan fent, per castigar als ciutadans on no els ha de castigar?", ha preguntant. Font: ACN.

Pujar