Dades de Contacte

Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona

977 558 773

Correu electrònic

Notícies

« Torna al llistat

29 de setembre de 2014

Ramon Queralt: "L'acord de l'A-27 és llençar diners públics"

Ramon Queralt:
El principi d'acord entre Foment, Abertis i la Generalitat per desencallar la construcció de l'autovia A-27 no ha agradat als transportistes. Tampoc a dues de les entitats impulsores del rescat de l'AP-2, com a alternativa a l'A-27 entre Montblanc i Lleida. Parlem amb Ramon Queralt, portaveu de l’Ateneu Popular Garriguenc. Com valoren el principi d'acord per acabar l'A-27? Molt negativament. És una mitja solució, podent tenir-la sencera. Resol la sinistralitat d'un tram molt concret, a l'N-240 abans d'arribar a les Borges Blanques. Però no el problema global de la connexió entre Lleida i Tarragona, perquè es manté el pagament entre Montblanc i les Borges. I en aquests dos municipis se'n crea un d'inexistent: es formarà un embut de trànsit per accedir a l'autopista. En una via d'alta capacitat, el que té valor és la continuïtat. A més, construir l'A-27 entre les Borges i Lleida suposa perdre unes 300 hectàrees de conreus productius. Havia de ser finançada per l'Estat i ara sembla que la pagarà Abertis. És la cançó de l'enfadós d'aquest país. Paguem les coses dues vegades o més. Foment salta d'alegria, perquè Abertis li construeix l'autovia a compte seu, però paguem nosaltres a través dels peatges 15 o 20 anys més. L'acord no està tancat, però sembla que la principal contrapartida és l'allargament de la concessió de l'AP-7. Aquí qui guanya és Abertis. Els ingressos de l'AP-2 són insignificants comparats amb els de l'AP-7. Era una autopista projectada per anar de Lleida a Barcelona i ara s'usa l'autovia A2, pel nord. També es proposen bonificacions per a l'ús de l'autopista. És la solució? La solució és l'alliberament del peatge. Primer per una anàlisi del cost i el benefici. D'aquí a tres mesos, el rescat valdrà 85 milions entre Montblanc i Lleida, en contraposició amb els 100 milions que costa una part del tram de l'A-27, el de Lleida a les Borges. És absurd plantejar-se construir una autovia quan, en paral•lel, ja tenim una via d'alta capacitat. És un malbaratament de diners públics. Pel que fa a les bonificacions, les plantegen fins al Vendrell, lluny de l'A-27. No creiem que sigui casual: gran part del trànsit de l'AP-2 surt a Montblanc per no haver de fer el tram de 50 quilòmetres extres que suposa anar a Tarragona per l'autopista passant pel Vendrell. Així, la concessionària augmenta trànsits i guanya bonificacions, que paguem entre tots els ciutadans. Però aleshores caldria resoldre el pagament del túnel de Lilla. Doncs que els allarguin dos anys la concessió i Abertis recuperarà la inversió. El govern diu que les vies d'alta capacitat s'han de pagar. Creu que ha optat per aquest acord per evitar precedents en el rescat de peatges? Barregen les coses: l'eurovinyeta amb la recuperació d'una infraestructura pública per part de la societat. Si s'ha de pagar per les vies d'alta capacitat, ha de ser a tot arreu. I a partir d'ara, què? Continuar treballant per fer veure a la societat i als polítics que el rescat és la millor opció. Menteixen quan diuen que podran començar les obres de l'A-27 a principis del 2015. Comptant que tots els tràmits anessin ràpidament i sense problemes –projectes, estudis ambientals, informació pública, expropiacions, licitacions, obres...–, difícilment estaria acabada abans de sis anys. Just quan acaba la concessió de l'AP-2. Font: Eva Pomares, El Punt Avui.

Pujar